HISTÒRIA


L'últim quart del segle XIX va conèixer el naixement de les bandes més antigues de la nostra terra. Entre elles, la Banda de Tavernes de la Valldigna que, com la majoria, venia a reflectir aquest sentiment popular que es manifestava en grups reduïts de músics que actuaven en balls, festes, processons, etc ..

 

E l diumenge, 18 de març de 1883, Diumenge de Rams, va fer la seva presentació oficial en societat la Banda del nostre poble que, amb caràcter municipal, comptava amb uns 30 músics, la major part d'ells nens en edat escolar. L'aprenentatge era senzill, sola durava uns quants mesos fins que aprenien la clau de Fa. Llavors se'ls proporcionava l'instrument perquè practiquessin. La primera remesa d'instruments costar 3.500 pessetes, aportació econòmica realitzada pel senyor Gómez Pons. El primer director va ser Lorenzo Sancho. Batiste Ferrando i Gabrielet de "Nofes" van ser dels primers professors alhora que músics.

L'Ajuntament es feia càrrec dels uniformes i reparacions dels instruments de la Banda. Aquesta, a canvi, es comprometia a actuar en les Festes del poble, per Sant Pere i Sant Pau, a les processons ... Inicialment, els instruments que feien servir eren: tuba, trompeta, trombó, trompa, flauta, clarinet, bombo, caixa i plats. Més tard va començar a usar-se el saxofon, incorporant nous instruments en endavant. L'any 1915, la Banda de Tavernes de la Valldigna va actuar, per primera vegada, a la Fira de Juliol de València, repetint-se la seva participació durant els anys 1930, 31, 33, 34 i 45. El 2 de setembre de 1925, reunits els socis del Centre Artístic Musical, van aprovar els reglaments que van presentar davant del Govern Civil de València el dia 4 del mateix.

E l 2 de setembre de 1925, reunits els socis del Centre Artístic Musical, van aprovar els reglaments que van presentar davant del Govern Civil de València el dia 4 del mateix. El lloc on la Banda realitzava les seves actuacions era un magatzem cedit pel comerciant Benjamí Colomer, que va ser reformat per a tal efecte i la inauguració va tenir lloc el 29 de maig de 1926. Allà, a més de les activitats musicals també es desenvolupaven altres com cicles de conferències ... Entre els conferenciants cal recordar els doctors Grau Bono i Tomás i Valent, qui van dissertar sobre Geologia, el primer, i sobre la Prehistòria a la Valldigna, el segon.

El 1927, i del fet de certes discrepàncies entre alguns músics i el per llavors director de la Banda Municipal, don Fernando Tormo, es va formar una nova banda que seria dirigida pel pianista Juan Albiñana. El 26 de juny del mateix any, aquesta nova banda, amb el nom de Centre Artístic Musical, va protagonitzar una cercavila pels carrers del poble i un concert a la nit amb un repertori format per obres com: "Villena", "La Revetlla de la Coloma "," Cobles de la meva terra "," Rosamunda "... Una de les obres de més èxit va ser" la Duquesita ", composta pel llavors director Ramón de la Vall. Més tard es van interpretar composicions com "El terme primer", "La Gran Via", "El Tambor de Granaderos", "L'alegria de l'horta" i un llarg etcètera.

 
 

P er la seva banda, la Banda Municipal oferia les seves actuacions al Centre Unió Patriòtica. La rivalitat entre les dues formacions musicals era pública i notòria; les passions desbordants ... La banda del "Va tapar" i la banda del "Cua". Així, amb aquestes vulgars denominacions, eren conegudes les dues que mantenien unes relacions irreconciliables (més d'una vegada, partidaris d'una i d'una altra, van arribar a la mans). A l'agost de 1929, les dues bandes valleres van participar al Festival de bandes de Xàtiva, en la Segona Secció en el qual la Banda Municipal va obtenir el Primer Premi, el que va provocar un terrible enfrontament entre partidaris de totes dues.

Afortunadament, aquest ambient de crispació social i rivalitat desmesurada va durar poc temps ja que, el 29 de setembre d'aquest mateix any, ambdues bandes van compartir cartell al Festival de Bandes de Música de les Festes Patronals, en el qual també van participar les bandes de Carcaixent , Cullera i Castelló de la Ribera. També van coincidir en el Certamen de la Fira de Juliol de València, edició en la qual el Centre Artístic, dirigit pel mestre Albiñana, va obtenir el Segon Premi compartit per la Banda de Montcada.

E l 6 de setembre de 1930, la corporació municipal, en sessió plenària, va decidir desmunicipalitzar la Banda encara que seguiria ajudant-la amb aportacions no periòdiques. Paral·lelament a l'activitat d'ambdues bandes, el 1928, un grup de músics van crear una orquestra-cafè que realitzava les seves actuacions els diumenges i l'activitat es va perllongar fins a 1936, any en què va començar la Guerra Civil a Espanya.

Acabada aquesta, el 1939, les dues bandes es van fusionar en una sola amb la denominació de Societat Instructiva Musical, gràcies, en part, a la decidida gestió de l'en aquells regidor Joan Bertomeu. El període comprès entre 1945 i 1965 va ser realment crític per a la nova formació musical a punt, fins i tot, de desaparèixer.

 
 

E l 1965, sent el seu president Vicent Grau "Farina", va començar la recuperació de la Banda i el 1969 es va fer càrrec de la direcció de la mateixa Eduardo Arnau Moreno qui, en aquell moment, dirigia la Coral Polifònica Valldigna. A partir de llavors van quedar assegudes les bases que donarien solidesa a la Banda: Escola de Música, organització de l'Arxiu, ampliació de la plantilla de músics i, per sobre de tot, una renovada visió de la Banda en els aspectes musicals i pedagògics, conceptes que no sempre van ser entesos per alguns músics veterans (molts d'ells tenien una visió més festiva i festera de la Banda).

Tot i així, alguns d'aquests músics veterans van donar proves sobrades de vocació i entrega, de tal manera que mereixen el nostre reconeixement. Entre ells cal recordar a: José María Enguix "Millonari"; Luís Langa "Tio Cella"; Francisco Enguix "Guixó"; Francisco Torres "Quico", (encara músic en actiu de la nostra Banda amb el saxo baríton), i d'altres que van ser l'ànima de la Banda durant molt de temps.

Naixement de la Societat Instructiva Unió Musical.

E l 1976 es va participar al Certamen Internacional de València, en la Secció A, obtenint el Primer Premi. Dies després, va iniciar viatge cap a Alemanya on va realitzar una gira que va durar una setmana. Entre 1977 i 1979, sent president Enrique Esrtruch, es va realitzar un impressionant esforç econòmic en la renovació d'instrumental i, en col·laboració de l'Ajuntament regit per Eduardo Bononad, es va adquirir el solar situat al costat del Camp Municipal d'Esports, on es pretenia edificar la nova seu social i escola però, un cop més, la resposta dels socis va ser negativa.

El nom de l'Orquestra Clàssica Juvenil de Tavernes comença a ser conegut per tot arreu. L'esforç de músics i director dóna els seus fruits en nombrosos concerts per la nostra comunitat i fora d'ella. Consecutivament, des de 1977 a 1986, la nostra Banda participa al Certamen de València, Secció A, obtenint primers premis i mencions d'honor. Al juliol de 1985, la Banda Simfònica de la SIUM va realitzar un viatge per terres russes que es va perllongar durant

 
 

P osteriorment presideix la societat José Artigues, qui es va trobar amb una Banda d'alt nivell però amb una Societat Musical amb forts problemes econòmics. Davant d'això, aquest president, un experimentat empresari local, va procedir a l'organització administrativa i econòmica de la Societat implicant a empresaris locals en el patrocini de concerts. També va aconseguir una millora considerable en l'aportació municipal a aquesta. En poc temps va aconseguir regularitzar la situació obtenint la tranquil·litat econòmica.

El 1989, sent president Amadeo Almiñana Vercher, la Banda participa novament al Certamen de València en què va obtenir el Primer Premi de la Secció A. L'Ajuntament, presidit per Josep Escrihuela Vidal, va edificar la Casa de la Música a l'antic Prat Comarcal, edifici on es va situar l'Escola de Música. La Banda, subvencionada per la Conselleria de Cultura, va realitzar una gira per Itàlia oferint diversos concerts en els quals la nostra Banda va deixar constància de la seva qualitat i preparació.

A l maig de 1991, va entrar com a president Juan José Sala Enguix. El primer problema que es va trobar era la manca d'un local apropiat per a la Banda donat que l'antic moll de l'estació havia estat enderrocat, solar que anava a ser ocupat per la Casa de Cultura. Per mitjà de les gestions de l'en aquells alcalde, Eduardo Bononad, es va aconseguir ocupar la primera planta del taller del "Socarrat", situació que es va mantenir durant tres anys.

El 1992, la Banda participa a la Secció Juvenil del Certamen de València al Palau de la Música obtenint la Menció d'Honor. Amb tot això, la Banda contínua sense disposar del Local Social i, quan les obres de la Casa de la Cultura queden paralitzades per problemes entre l'empresa constructora i l'Ajuntament, la Junta Directiva pren la determinació d'anul·lar l'acord amb el consistori perquè la Casa de la Cultura albergués l'Escola de Música. La meta immediata per als dirigents de la Societat Musical era la construcció de la nova Seu Social.

 
 

E l 1994, s'inicien les negociacions amb l'Ajuntament presidit per Ximo Altur Grau i, després de rebre la negativa d'edificar al solar, propietat de la Societat Musical, situat al costat del Camp d'Esports, se'ns proposa la permuta del nostre solar per un altre a l'antic "escorxador" local. Després de moltes negociacions, tires i arronses, a l'Assemblea General d'aquest mateix any, els socis accepten la proposta municipal i gairebé immediatament s'inicien les obres.

El 5 de novembre de 1995, amb l'assistència de les autoritats de la Valldigna, socis, músics i simpatitzants, s'inaugura el nou Local Social de la SIUM. Van haver de passar més de cent anys perquè la Societat Musical de Tavernes pogués disposar d'una seu social pròpia. Avui podem sentir-nos satisfets i podem dir que el Musical està completament acabat i és una realitat. Si els nostres primers músics del segle passat aixequessin el cap segur que es sentirien orgullosos pels fruits excel·lents que ha donat la seva tasca.